La Generalitat de Catalunya preveu que el sistema d’aterratge amb sistema GPS a l'Aeroport d'Andorra-la Seu d'Urgell estigui en funcionament a principis de l’any vinent. El secretari d’Infraestructures, Ricard Font assegura que "esperem tenir els permisos per al sistema d’aterratge GPS entre finals d'aquest any i principis del 2019".
En un comunicat es recorda que s’està treballant conjuntament amb l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) per poder implantar aquest sistema, encara que és necessari que des del punt de vista de seguretat es realitzi una anàlisi exhaustiva a causa que instal·lacions es troben en un entorn orogràfic summament complex, segons s’indica en el comunicat abans esmentat. Cal recordar que Viatges Regina ha anunciat que no tornarà a operar des de l’aeroport d’Andorra-la Seu d'Urgell mentre no s’implanti el sistema GPS. El cap de setmana del 9, 10 i 11 de març, el vol procedent de Madrid es va haver de desviar a Girona i el dissabte cap dels tres vols que havia d’arribar o sortir de l’aeroport pirinenc ho va poder fer, amb el problema afegit que a primera hora els aeroports de Lleida-Alguaire i de Reus també estaven tancats pel mal temps.
Actualment el sistema que s’utilitza en aquesta infraestructura és el visual, cosa que complica l’aterratge d’avions quan hi ha condicions climatològiques adverses. En canvi, aquest sistema GPS instrumental ha de permetre que una nau pugui aterrar o enlairar-se independentment del clima. La posada en marxa del sistema GPS farà més atractiu l’aeroport perquè hi hagi més operacions com les organitzades per Regina o fins i tot més grans i extenses.
L’any passat, tècnics de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) van fer simulacions d'aproximacions instrumentals per GPS a l'aeroport amb un ATR 72-500, un avió que ja havia operat amb anterioritat a l'aeroport i amb capacitat de 70 places.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.