Andorra ha produït el 2017 un 8,6% més d'electricitat amb 108,4 gigawatts per hora (GWh), el que suposa el 19% del consum total, la resta s'importa de França i d'Espanya fins arribar al 100%. La producció pròpia s'obté de l'hidràulica, la fotovoltaica, la cogeneració i del Centre de Tractament de Residus. En el global del 2017, la producció hidràulica ha estat de 86,7 GWh, la d'origen tèrmic de 21,2 GWh (17 GWh del centre de tractament de residus de la Comella i 4,2 GWh de la central de cogeneració de Soldeu). La producció fotovoltaica ha arribat a 0,5 GWh. Durant el mes de desembre, Andorra ha generat 7,5 GWh entre la central hidràulica de FEDA (4,1 GWh), el Centre de Tractament de Residus de la Comella (2,2 GWh) i la central de cogeneració de Soldeu (1,2 GWh), el que representa l'11 % del consum total del país.
D'altra banda, durant l'any passat el consum total d'electricitat ha estat de 579,9 GWh. Això representa una disminució del 0,9 % respecte al 2016. El consum durant el mes de desembre ha estat de 65,8 GWh, una xifra que suposa un 1,7% més respecte al mateix període de l'any passat. Les dades de consum del mes de desembre indiquen que la potència màxima registrada ha estat de 123 megawatts (MW) i es va produir el dia 7 a les 12 del migdia, especialment per l'afluència de visitants amb motiu del pont de la Constitució a l'Estat espanyol i, també, per la baixada de les temperatures.
Cal tenir en compte a l'hora de valorar el consum elèctric que Andorra és un país molt sensible a qualsevol element de temperatura i també a l'activitat econòmica. Així, per exemple, si neva poc cal produir més neu artificial, cosa que fa augmentar considerablement el consum, així com l'existència de molts ponts als països veïns, amb l'augment de turistes.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.