Andorra la Vella.- La policia va intervenir prop de set quilos d'estupefaents el 2021, concretament 6.811 grams. Així es desprèn de la nota publicada aquest dijous pel departament d'Estadística, en la qual s'indica que la xifra representa una reducció del 4% respecte a la quantitat intervinguda l'any 2020, 7.092 grams, i encara més baixa a la del 2019, quan es van decomissar més vint quilos, el que suposa una reducció de més del 50%.
Si es comparen les dades de l'exercici passat amb les xifres de fa deu anys, s'ha produït una reducció del 54,2% respecte a l'any 2012 (14.886 grams). Les dades de l'any 2021 se situen clarament per sota de la mitjana del període 2012-2021 (14.485 grams), i també si ho comparem amb la mitjana dels darrers cinc anys (11.203 grams). Durant el 2021, més de tres quartes parts de la quantitat d'estupefaents intervinguts corresponen a la marihuana, amb un total de 5.691 grams, seguit de l'haixix amb 1.002 grams i la cocaïna, amb 79 grams. Molt més lluny queden l'heroïna (18 grams), l'LSD (13 grams), i les amfetamines i MDMA (amb 3 grams per cada tipus).
En referència al lloc d'intervenció, exposen que el 77,6% s'ha intervingut a l'interior del Principat, un 17,7% a la frontera hispanoandorrana i el 4,7% restant a la frontera francoandorrana. El nombre de detencions amb imputació d'estupefaents el 2021 ha estat de 100, el que suposa una reducció del 7,4% menys respecte a l'any 2020 (108 detencions). Un total de 43 detencions es van efectuar a persones de nacionalitat andorrana, 30 a no residents i 27 a residents. Al llarg del 2021 també s'han efectuat 473 controls amb intervenció de cànnabis i derivats, un 12,1% menys respecte al 2020, i la major part d'ells (70,8%) s'han aplicat a no residents.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.