Andorra ha estat un feu de grans fortunes, però en cap cas es troba entre els països que acullen més multimilionaris. Al món hi ha 19,6 milions de persones considerades 'riques' i la majoria viuen a Alemanya, els Estats Units, la Xina i el Japó. Però què fan aquests afortunats -mai millor dit-, amb tants diners? Un informe de la consultora Capgemini assegura que un 30% del total el posen a la borsa i manté un 25% en líquid per imprevistos i inversions que puguin sorgir. La resta, la tenen repartida entre actius immobiliaris (14%), renta fixe (17%) i es deixen una part (13%) per a inversions alternatives de risc.
L'estudi, però, és conscient que la inversió depèn molt de la nacionalitat de cada ric, però assegura que és una "fotografia global" del destí dels seus milions. Els nord-americans, per exemple, inverteixen gairebé un 40% del seu patrimoni en accions, mentre que els sud-americans només posen un 20% dels seus diners a la borsa. Els japonesos són els que tenen més 'cash'.
Però no tot són bones notícies per als súper rics. Segons l'analista, el coronavirus va fer desaparèixer més de 18 bilions de dòlars dels mercats mundials durant els mesos de febrer i març de 2020, abans d'una lleugera recuperació observada a l'abril. El sector va preveure una caiguda d'entre el 6% i el 8% de la riquesa mundial fins a finals d'abril de 2020, respecte a desembre de 2019, i la situació ha fet canviar les prioritats en la inversió: en l'era post-pandèmia estan guanyant rellevància les inversions sostenibles que segueixen criteris mediambientals i socials.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.