Els finals i els inicis dels cicles acostumen a ser, per tradició i per ritual, moments de missatges, propòsits, avaluació i planificació. Deixant-me emportar pel cor més que per la raó, comparteixo la frase del jesuïta Jaume Filella: “Al matí, mira’t amb exigència i, a la nit, amb tendresa.” Filella, que fou director general d’ESADE entre 1988 i 1992, sabia que la nostra institució es caracteritza pel canvi constant, i d’aquí l’exigència necessària de tots i cadascun dels seus membres per adaptar-se a un nou escenari fins i tot quan el teló de l’anterior encara no ha baixat del tot.
ESADE també vol dir arrels sòlides, fonaments. Quan esmentem l’escola pels passadissos, als despatxos o a les cafeteries, en diem “la casa”, perquè a ESADE hi ha coses que perduren, encara que passin els anys, i convé recordar-les:
- Som solidaris entre nosaltres i amb els altres.
- Tenim una cultura intraprenedora.
- Treballem en equip i compartim el sentiment de comunitat.
- Som diversos i expressem lliurement les nostres idees.
Per tant, i parafrasejant Filella, jo em miro amb molta exigència al matí, i a la nit em sento privilegiada de ser la directora d’ESADE, una institució que és casa meva i de la qual em sento molt orgullosa.
Els mercats respiren. El petroli baixa. Les borses recuperen part del terreny perdut. Els titulars ja no parlen d’una possible escalada militar entre els Estats Units i l’Iran. Torna una certa calma. Però ningú no s’enganya.