En els últims mesos, nombroses Fintechs han anunciat col·laboracions amb altres Fintechs (Younited Crédit i N26, Linxo i Raisin). Aquestes aliances se solen realitzar de diverses formes: per exemple col·laboracions tecnològiques, aliances comercials o l'ús mutu dels seus serveis. Com explicar aquesta tendència? Quines són les condicions per establir una aliança rellevant? A continuació expliquem tres punts clau.
1. Per què existeixen aquestes col·laboracions entre empreses?
Una empresa B2B del sector 'fintech', especialment en el sector dels pagaments, inicia el seu model de negoci amb un servei específic (per exemple, en el cas de SlimPay, un mètode de pagament). Aquest enfocament és necessari per diferenciar aquesta estructura i aconseguir que sigui especialista en el seu nínxol de mercat.
No obstant això, per diferenciar la seva oferta, enfortir la seva visibilitat i adquirir nous clients, algunes 'fintechs' s'uneixen per proposar una cadena de valor completa i crear un ecosistema. Gràcies a les seves cultures comuns i les seves necessitats de creixement convergents, aquest tipus d'aliances són bastant lògiques. I és sobretot l'aparició de les API el que permet aquesta connexió a nivell tècnic.
2. Com definir la importància d'una aliança entre 'fintechs'?
Una aliança rellevant reuneix certes condicions tècniques i comercials que siguin útils per a tothom. Per tant, la primera qüestió que es plantegen és la següent: tenim clients i perspectives comuns? Ens estem enfocant a les mateixes empreses? En cas afirmatiu, en quina mesura pot la combinació dels nostres serveis ser interessant per a aquestes empreses? En altres paraules: ¿Quin serà el benefici d'aquesta associació?
Pel que fa a les condicions tècniques de l'aliança, l'element principal a determinar és saber fins a quin punt les dues tecnologies són combinables o almenys fàcilment integrables. Serà necessari invertir en desenvolupament? A quina altura i quins beneficis econòmics potencials obtindrem?
Finalment, arriba la pregunta comercial: definir el tipus de societat (per exemple, distribuïdors de marca blanca o proveïdors?), establir qui revendrà el servei de qui, determinar si serà aquesta aliança la que atregui als consumidors que no s'haurien fixat en els nostres serveis per separat, i quines possibles ingressos addicionals s'esperen.
3. Aquestes aliances empresarials estan marcant una futura tendència dins el sector?
No necessàriament. Per descomptat és molt temptador per a algunes empreses amb fortes sinergies ja establertes convertir-se en aliades d'una forma molt més estable i forta a través d'una fusió o una adquisició.
Però aquest no és el cas de qualsevol 'startup' del sector 'fintech'. Si s'ha establert en el seu nínxol i és capaç de construir aliances sense crear una dependència, serà prou fort com per seguir sent autònoma. Les aliances entre 'fintechs' són bastant lògiques i permeten donar suport al creixement de les dues. En el nostre cas, SlimPay col·labora amb altres 'fintechs' com a socis (comercials o tècnics) mentre que altres simplement utilitzen la nostra solució de pagament.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.