Andorra la Vella.- Andorra és un país amb credibilitat en els mercats internacionals. Així ho ha defensat el ministre de Finances, Ramon Lladós, en el marc de la seva compareixença al davant de la comissió legislativa de Finances i Pressupost per presentar el projecte de llei de pressupost per al 2027 on ha destacat la bona acollida que ha tingut l'emissió de deute andorrà. "Els diners són molt porucs i els inversors es miren molt bé on posen els seus diners", ha destacat, i ha afegit que aquests mercats internacionals creuen en Andorra, ja que veuen que "el país creix, que tenim unes finances sòlides, retornem el deute fent superàvits i aquesta gent no juga amb els seus diners". En aquest sentit, ha recordat l'acollida que ha tingut l'emissió en països nòrdics, a la Comissió Europea o al Banc Europeu d'Inversions.

Lladós ha tret pit d'aquesta credibilitat internacional en resposta a la pregunta de la consellera demòcrata Meritxell López sobre la disminució de la prima de risc i ha afegit que animava els consellers a què "llegeixin" les conclusions de les agències d'avaluació internacional, com Moody's, que destaquen el fet que el país compti amb "un marc fiscal i legal estable", el "creixement de l'economia" i el fet que hi hagi una "diversificació cada vegada major" i també que es donin superàvits. En aquest sentit, ha conclòs que "els que et diuen que ho estàs fent bé són els que posen els diners". Així, en declaracions posteriors als mitjans de comunicació ha destacat que aquests inversors internacionals "ens comparen amb totes les opcions de deute sobirà i decideixen comprar a Andorra que no pas comprar deute d'altres països de la Unió Europea. I això sí que és la millor o pitjor nota, perquè el dia que giri, també se't gira al revés". "Aquests són els examinadors més estrictes que puguis tenir", ha emfasitzat. I ha detallat que entre els que han demanat la compra de deute andorrà hi ha dels països nòrdics, bàsicament fons de pensions i gestors de patrimonis i també hi ha hagut interès d'institucions com la Comissió Europea i el Banc Europeu d'Inversions, un fet "sorprenent" segons Lladós, perquè devia "trobar millor" l'oferta d'Andorra que "molt del deute de la Unió Europea al qual ha de donar cobertura" i també ha subratllat l'aval de la Comissió Europea.

El ministre ha defensat la bona marxa de l'economia en la presentació del projecte de llei de pressupost davant els consellers generals. Bàsicament, ha desglossat les grans línies que ja va anunciar fa unes setmanes. Ha reivindicat que es tracta d'un pressupost que incideix en els "reptes de país" com són l'habitatge i el poder adquisitiu de les persones; el creixement sostenible i diversificat i en la "sòlida posició de les finances públiques". Des de l'oposició el conseller socialdemòcrata Pere Baró li ha retret l'increment de la pressió fiscal, a la qual cosa Lladós ha respost que ve no per l'augment dels impostos sinó per l'impost a la inversió estrangera en immobles, el de les plusvàlues en les compravendes d'immobles "en curt termini" i la taxa a les residències passives, per la qual cosa si una persona "no especula" o no és una "residència passiva" no ha patit més pressió fiscal. Baró li ha retret que això demostra que les "les mesures no funcionen" i ha lamentat que es presenti un "pressupost idíl·lic" mentre cada vegada és més necessari fer ajudes per a les persones i que la despesa corrent també vagi a l'alça. Lladós ha defensat que les ajudes van a "prioritats" com l'habitatge, per "no deixar despenjada" la gent mentre el mercat no es regula i a fer front a l'envelliment de la població. Quant a la despesa corrent ha respost que per exemple en personal on es creix més és en el cos d'educació o en les transferències a la CASS i el SAAS, en definitiva, ha reivindicat que s'inverteix en "educació, salut, habitatge i gent gran" i que això és "invertir en la gent que viu aquí" i també ha recordat l'important import que reben els comuns en concepte de transferències del Govern.

Baró li ha respost que s'està construint un "estat assistencialista" i també ha qüestionat les "societats innecessàries" que s'estan creant, a la qual cosa Lladós ha respost al·legant que l'import que es destina a aquestes societats no és tan elevat com es podria pensar.

Poder adquisitiu i PIB

El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha demanat sobre si realment es nota una diversificació de l'economia i el titular de Finances ha argumentat "que "tots els sectors creixen" tot i que sí que és cert que alguns com el comerç ho fan en grau més baix. I ha reiterat una dada quant a l'IRPF, aquells que guanyen més de 200.000 euros són aproximadament un 3% dels que presenten la declaració, però suposen el 25% de la recaptació. Quant al PIB per ocupat ha destacat que s'ha passat dels 61.000 euros del 2019 als 63.000 i Escalé ha fet incidència en el fet que "des que governa Demòcrates el PIB real per ocupat s'ha increment un 0,3%". El ministre ha reivindicat el poder adquisitiu de la població que segons dades del departament d'Estadística se situa entre el de Suècia i el Canadà. "Això el que ens vol dir és, amb els diners que guanyem, vivim igual de bé que els canadencs que guanyen el doble que nosaltres, perquè allà tenim més impostos i perquè la vida és més cara", ha remarcat.