Andorra la Vella.- La població resident al Principat fins al 30 de setembre ascendeix fins a les 84.109 persones, el que suposa un augment del 4% (3.273 persones més) respecte del setembre del 2022. Així, tal com publica aquest dilluns el departament d'Estadística, aquest creixement es concentra principalment a les parròquies d'Andorra la Vella (3,2%), Canillo (12,2%), Encamp (4,8%), la Massana (4,8%) i Escaldes-Engordany (3,2%). Per contra, les parròquies que menys han crescut han estat Sant Julià de Lòria (1,7%) i Ordino (3,1%).
Per nacionalitats, l'increment anual mesurat el mes de setembre es concentra en el col·lectiu d'altres nacionalitats amb un total de 2.675 persones (27,7%), seguit de les persones de nacionalitat espanyola (1,8%), francesa (4,6%) i andorrana (0,4%). Les persones amb nacionalitat portuguesa, però, registren un decrement de l'1% respecte del mateix mes de l'any anterior.
D'altra banda, cal destacar que el 73% de la població es concentra en el tram d'entre 15 i 64 anys i la població menor de 15 anys representa l'11,8%, mentre que la més gran de 64 anys suposa el 15,2% restant.
Pel que fa a la població registrada en els censos comunals a 30 de setembre d'aquest any (89.529 persones), hi ha un increment del 4,1% respecte de la població registrada al mateix mes del 2022 (85.965 persones).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.