Andorra la Vella.- La despesa pública en protecció social a Andorra se situa en 228,6 milions d'euros l'any 2020, una quantitat que representa un increment de l'11,8% respecte de l'any 2019. Així, tal com detalla aquest dijous el departament d'Estadística, aquesta xifra representa el 28,3% del liquidat total de les administracions públiques, 1,6 punts percentuals més en relació amb l'exercici anterior que suposen un augment del 9,1% del PIB, mentre que la despesa per càpita assoleix els 2.930 euros, envers els 2.636 euros de l'any 2019.
Aquest augment de les despeses s'explica principalment per les prestacions de malaltia, que augmenten el 17,2% (10,8 milions d'increment), per les prestacions per a la gent gran, que augmenten el 7,6% (7,8 milions d'increment), per les prestacions per desocupació, que augmenten el 90% (1,8 milions d'increment), i per les prestacions a família i fills, incrementen el 35% (3,1 milions) respecte de l'any anterior. Tot a conseqüència, principalment, a les accions dutes a terme pels efectes del SARS-CoV-2.
La despesa pública en protecció social a Andorra inclou la despesa relativa a la protecció social de les llars i dels individus, finançada per l'Administració central i local i la CASS a través de les prestacions de reemborsament de la branca general, la branca de jubilació i el fons de reserva de jubilació.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.