Andorra la Vella.- La despesa pública en protecció social a Andorra s'ha situat en 249,8 milions d'euros el 2022, una quantitat que tal com publica aquest dilluns el departament d'Estadística, representa un increment del 4,4% respecte de l'any anterior. A més a més, aquesta xifra suposa el 22,3% del liquidat total de les administracions públiques (sense comptar ni els actius ni els passius financers ni les transferències del Govern), cinc dècimes més que l'exercici anterior. També representa un 7,8% en relació amb el PIB i la despesa per càpita assoleix els 3.202 euros envers els 3.085 euros del 2021.
Aquest augment de les despeses s'explica principalment per les prestacions de gent gran, que han augmentat l'11,7% (14,3 milions d'euros d'increment) i per les prestacions per habitatge, que augmenten un 28,9% (0,9 milions d'euros d'increment).
La despesa pública en protecció social inclou la despesa relativa a la protecció social de les llars i dels individus finançada per l'administració general, l'administració local, la CASS -a través de les prestacions de reemborsament de la branca general a la branca de jubilació- i el fons de reserva de jubilació (FRJ).
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.