Les calderes de biomassa aporten estalvis econòmics importants i cada cop més són l'aposta de moltes comunitats de propietaris a Andorra que decideixen substituir els seus vells sistemes centralitzats per rebaixar la factura. Aconsegueixen, segons alguns presidents de comunitat consultats, estalvis d'un 40% en relació al gasoil. Si fan servir termostats i repartidors de costos, l'estalvi pot arribar fins el 60%, com és el cas d'un edifici de l'avinguda Meritxell, els promotors dels qual han apostat decididament per la sostenibilitat. A més, el cost de la inversió ha baixat els darrers anys, de manera que és només un 5% o un 10% més car que instal·lar gasoil quan havia arribat a ser de fins un 40%. El que no ha variat és l'espai que necessiten aquests equips i que fan impossible la seva instal·lació en alguns edificis o fins i tot en altres llocs. Sovint, també cal fer treballs de llarga durada.
En el cas de l'escola francesa de Sant Julià de Lòria, es va col·locar una caldera de biomassa i plaques solar tèrmiques. El projecte es va fer en dues fases. Va caldre dur a terme treballs d'obra civil i d'enderroc per poder ubicar-hi la nova caldera. N'hi ha al mercat dissenyades només per cremar pèl·lets (biocombustible sòlid que s'obté a partir de restes agrícoles, forestals i conreus energètics). N'hi ha d'altres que també admeten pinyols d'oliva, un 30% més barats que els pèl·lets. A l'empresa Bioclima d'Ordino, per exemple, disposen de calderes mixtes de biomassa que cremen pèl·lets i pinyols d'oliva. També s'utilitzen closques d'ametlla.
El pinyol d’oliva net i sense restes de pell és un combustible excel·lent per a calderes de biomassa. Aquest té un poder calorífic aproximat al pèl·let, tot i que dependrà de la necessitat i l'eficiència de cada caldera. És un biocombustible molt eficient i de fàcil subministrament. Per una bona combustió, s’ha de tenir en compte que es tracti d’un pinyol net i sense la pell de l’oliva, ja que també pot reduir la vida de la caldera. Pel que fa a la closca d’ametlla o clafoll d’ametlla és un combustible sòlid. Té unes prestacions energètiques i ecològiques elevades i el seu poder calorífic és semblant al de l’estella. L'únic problema és que el seu preu de mercat és susceptible a variacions, a causa que és un producte lligat a la producció de l’any.
Un altre sistema per estalviar a l'hora d'escalfar-se és l'aerotèrmia, sistema de calefacció per bomba de calor que aprofita l'energia continguda en l'aire i la introdueix als habitatges, també necessita enèrgia elèctrica per funcionar (requereix estar endollat a la xarxa elèctrica), però consumeix tres o quatre vegades menys que un radiador elèctric. Proporciona de forma gratuïta el 80% de l'energia de calefacció i aigua calenta, per la qual cosa només s'ha de pagar el 20% que queda a través del rebut de la llum o, en el seu defecte, treient l'energia d'una altra font renovable com podria ser la fotovoltaica, sempre i quan hi hagi un marc legal apte per al consum.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.