I al centre d'aquesta situació hi ha Emmanuel Macron, president de la República Francesa i copríncep d'Andorra, que encara la recta final del seu mandat amb un marge de maniobra cada vegada més reduït.

Les xifres expliquen bona part del problema. El deute públic francès ha assolit el 119% del producte interior brut, un nivell que no es registrava des de l'any 1946. La Comissió Europea preveu que l'economia francesa creixi només un 0,8% aquest 2026, mentre que el dèficit públic es mantindria al voltant del 5,1% del PIB, molt per sobre del límit del 3% establert per les normes europees. No es tracta, per tant, d'una dificultat conjuntural, sinó d'un desequilibri estructural que fa anys que s'arrossega i que els diferents governs no han aconseguit corregir.

El problema s'agreuja quan els mercats financers comencen a perdre confiança. Aquest dilluns, la rendibilitat del deute francès a deu anys s'ha situat al voltant del 4,85%, després d'un cap de setmana marcat per les protestes i els disturbis en diverses ciutats del país. Els inversors exigeixen cada vegada més interessos per prestar diners a França, fet que encareix el finançament de l'Estat i alimenta un cercle difícil de trencar: com més costa pagar el deute, més difícil resulta reduir-lo.

Aquesta situació econòmica coincideix amb una crisi política de primera magnitud. Des de les eleccions legislatives anticipades del 2024, França viu instal·lada en una fragmentació parlamentària que dificulta enormement la governabilitat. Els successius executius han hagut de buscar equilibris precaris per aprovar els pressupostos i impulsar reformes, especialment aquelles que afecten la despesa pública, les pensions o la fiscalitat.

El govern de Sébastien Lecornu ha presentat un projecte pressupostari per al 2027 que preveu 43.000 milions d'euros en noves mesures d'estalvi. Però una cosa és presentar un pressupost i una altra, molt diferent, aconseguir que superi el tràmit parlamentari i que les mesures anunciades es puguin aplicar. Encara més quan qualsevol retallada alimenta el malestar social i qualsevol concessió pressupostària pot incrementar la desconfiança dels mercats.

I és aquí on apareix un altre element determinant: les eleccions presidencials franceses són a tocar. L'abril i el maig del 2027, d'aquí a només sis mesos, els francesos hauran d'escollir un nou president de la República. Macron, que ja ha exercit dos mandats consecutius, no podrà presentar-se a la reelecció. El país afronta, doncs, una transició política en un moment en què necessita decisions econòmiques de gran transcendència.