Aquesta setmana, dues notícies (més) han tornat a posar sobre la taula una realitat incòmoda. D’una banda, el Banc Central Europeu ha mantingut els tipus d’interès en el 2,25%, però pràcticament tothom dona per feta una nova pujada al setembre. De l’altra, Donald Trump ha reactivat una nova onada d’aranzels que amenaça de tornar a tensar el comerç internacional i, amb ell, els preus de nombrosos productes.

Cap d’aquestes decisions no les pren Andorra. Però totes acaben arribant a casa nostra.

L’economia andorrana és petita, oberta i profundament connectada amb Europa. Quan augmenta el cost dels diners, les hipoteques es mantenen en nivells elevats i endeutar-se continua sent més car. Quan les tensions comercials tornen a aparèixer, els costos de producció i de transport també ho fan, i el consumidor acaba assumint una part d’aquesta factura.

El problema, però, ja no és només el cost de la vida. És la sensació que aquest cost no deixa mai de créixer.

Les famílies han assumit durant els darrers anys una concatenació de dificultats que semblava excepcional: primer la pandèmia, després la crisi energètica, més tard una inflació disparada, l’encariment dels aliments, de l’habitatge i del finançament. Quan semblava que començava una certa estabilització, apareixen nous conflictes geopolítics i noves amenaces comercials que tornen a alimentar la incertesa.

I la incertesa té un preu econòmic.

Quan una família no sap quan li pujarà la quota de la hipoteca, ajorna la compra d’un vehicle. Quan dubta de si els preus continuaran augmentant, retalla despeses. Quan no té clar si podrà estalviar, consumeix menys. Aquest comportament és perfectament racional, però també acaba refredant l’economia.

A Andorra aquest fenomen és especialment delicat. Moltes llars ja destinen una part molt important dels seus ingressos a l’habitatge. Les noves generacions tenen més dificultats que mai per emancipar-se i els salaris continuen tenint dificultats per seguir el ritme del cost de la vida, almenys en el sector privat. Qualsevol increment del cost del crèdit o qualsevol nova espiral inflacionista té un impacte immediat sobre el poder adquisitiu.

Perquè, al final, les economies no es mouen només per les estadístiques. Es mouen per les decisions quotidianes de milers de famílies.