Andorra la Vella.- L'àrea de Pamiers pot ser l'alternativa a la zona econòmica especial de Merens. Així ho ha posat en relleu l'ambaixador francès, Nicolas Eybalin, en una trobada amb els mitjans de comunicació que ha tingut lloc aquest dilluns al matí com a prèvia a la festa nacional francesa que se celebra aquest dimarts. Eybalin ha posat en relleu que el terreny de Merens està descartat, tal com ha anunciat la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, ja que està en una zona protegida on no es pot bastir aquest projecte. Per tant, caldrà anar "més al nord", cap a l'àrea de Pamiers, que tal com ha defensat Eybalin és "una gran zona econòmica" que es beneficia també de l'activitat econòmica de Tolosa i compta amb una important xarxa d'empreses. Ara el que caldrà és que el teixit empresarial andorrà es manifesti sobre aquesta possibilitat, per saber si veurien de bon ull aquesta possibilitat i, per tant, "avançar" en la definició del projecte. 

Eybalin ha manifestat que s'havia fet un "estudi molt aprofundit" sobre la zona que es volia tirar endavant a Merens, però que es va veure que es tractava de terreny protegit i que, en conseqüència, "no pot ser utilitzat" amb aquesta finalitat. Per tant, ara cal posar la mirada "més al nord" i veure si tindria una bona acollida la zona de Pamiers entre l'empresariat del país, és a dir, si veurien interessant poder materialitzar els seus projectes en aquesta zona per poder avançar en aquest sentit.

Durant la trobada amb els mitjans de comunicaciól'ambaixador també s'ha referit a les comunicacions entre Andorra i França i pel que fa a l'RN20 ha destacat que s'estan fent "estudis més precisos" que estaran enllestits aquest estiu, però que "l'escenari més probable" apunta que "a finals de l'any que ve" s'haurà de tornar a tancar la via per estabilitzar el vessant rocós. La raó és que el bloc rocós de 500 metres cúbics "pot caure" en un moment o l'altre i, per tant, ha de ser retirat, segons l'ambaixador, que ha concretat que sembla que aquest despreniment no s'hauria de produir en un termini de dos anys. Qüestionat sobre quant es podrien allargar els treballs, ha manifestat que encara no se sap i tampoc s'ha pogut pronunciar sobre si es podria llavors habilitar un pas alternatiu o no. El que sí que ha deixat clar és que "França és conscient de la importància d'aquest eix" i que, per tant, s'intentarà que aquests treballs tinguin "la durada més curta possible i es facin en concertació" amb els diferents actors, i també que es dugui a terme "en el millor període" possible, és a dir, quan tingui menys impacte. També ha incidit en el fet que quan es va produir l'esllavissada la "prioritat absoluta" va ser garantir la seguretat i que les sis setmanes que es va allargar el tall van ser "un moment molt difícil". Igualment ha subratllat que "sortosament" no es va haver de lamentar danys personals.

I quant a una possible connexió aèria entre l'aeroport de la Seu i París, ha subratllat la importància que tindria per poder connectar el país amb altres destinacions internacionals i ha posat en relleu que aquest projecte, sobre el qual creu que s'ha fet una "reflexió important" de manera interna al país, pot ser "molt interessant" i es podria fins i tot beneficiar de fons europeus. 

Festival de cinema

Una part molt important de la feina que duu a terme l'ambaixada se centra a fer conèixer la cultura francesa a Andorra i en aquest sentit, Eybalin ha volgut subratllar la Saison, que serà presentada al mes de setembre. De totes maneres, ja ha volgut avançar que hi haurà novetats: un festival de cinema francès a finals de setembre i sobre el qual ja es treballa per fer venir fins i tot actors o directors francesos. "Hi estem treballant", ha manifestat preguntat sobre si es comptaria amb representants del món cinematogràfic francès. L'ambaixador ha defensat que França té una gran indústria cinematogràfica i que aquest festival ha de servir per apropar-la al país. Un altre dels reptes de la Saison serà continuar incrementant el públic no francòfon.

Contraban

Pel que fa a la lluita contra el contraban, l'ambaixador gal ha remarcat "les bones relacions" entre Andorra i França per combatre un problema que els "preocupa", ja que es tracta de "bandes criminals perilloses" i en conseqüencia es tracta d'una qüestió que es porta "seriosament". Ha subratllat el pla de xoc posat en marxa i ha emfasitzat que segueixen "amb molta atenció" totes les actuacions també per "jugar un paper important" en aquesta lluita. Eybalin ha reconegut que evidentment un augment del preu del tabac seria l'eina més eficaç per fer davallar el contraban, però ha remarcat que França va acceptar i fins i tot va defensar davant altres països que Andorra mantingués aquest diferencial durant 30 anys en el marc de les negociacions per a l'acord d'associació amb la Unió Europea. I ha destacat que després d'aquest període ben segur que Andorra estarà en una situació més "similar" a la dels països veïns. 

Educació

Pel que fa a l'educació, ha volgut remarcar la renovació per deu anys del conveni que garanteix la continuïtat del sistema educatiu francès a Andorra. I ha subratllat el fet que Andorra s'hagi compromès a participar en la renovació del Lycée, que començarà "aviat", ja que un equip tècnic de l'acadèmia de Montpeller ja ha visitat el país per començar a tirar endavant el projecte. Eybalin ha reivindicat també l'impuls que s'està fent a través del saló de l'ensenyament a la divulgació del que es pot fer a França per tal que cada vegada hi hagi més estudiants que optin per cursar-hi estudis superiors  i ha defensat que aquest és un "interès" que té també Andorra per tal de preservar el seu equilibri històric. També ha reiterat que no està en perill el fet que els estudiants andorrans siguin considerats com a europeus a França i que, per tant, puguin gaudir de les mateixes condicions que els nacionals. 

Avortament

Sobre la despenalització de l’avortament, l’ambaixador ha reiterat que França "no s'oposarà" a aquesta qüestió, tal com va expressar el copríncep francès, Emmanuel Macron. I ha insistit que es tracta d'un tema que ha de resoldre Andorra tenint en compte la seva realitat institucional, ja que el copríncep "no intervé en la política quotidiana".