Andorra la Vella.- La liquidació de la despesa agregada del sector públic ha estat de 1.324 milions d'euros durant el 2022, una xifra que, sense tenir en compte els actius ni els passius financers, representa un increment del 5,2% respecte de la liquidació de l'exercici anterior, i suposa un 41,5% del PIB, mostrant una disminució de 3,2 punts percentuals respecte del 2021.
Així mateix, tal com publica aquest dijous el departament d'Estadística, el sector d'administracions públiques, que engloba l'administració central, les institucions sense finalitat de lucre, les societats públiques de no mercat, les administracions locals i els fons de la seguretat social, ha tingut una liquidació de despeses durant el 2022 de 1.120,03 milions d'euros, fet que suposa un increment del 2,1% respecte de la liquidació de l'exercici anterior. Aquest import, a més, significa el 35,1% del PIB, amb una disminució de 3,9 punts percentuals respecte de l'any anterior.
D'altra banda, la despesa liquidada pel sector de l'administració central, que engloba el Govern i l'AREB, ha tingut una liquidació de despeses de 472,96 milions, el que representa una disminució del 4,1% en relació amb la liquidació de l'exercici anterior. Aquest import, per tant, suposa el 42,2% de la despesa liquidada del sector d'administracions públiques i el 14,8% del PIB, amb una disminució de 2,7 punts percentuals en comparació amb el 2021.
Si no es consideren, a més, les despeses del Govern que són transferències cap a les administracions públiques, aquest sector ha liquidat despeses per valor de 942,57 milers d'euros, el que suposa un increment del 3,3% respecte de l'exercici anterior. Així mateix, aquest import representa el 82,2% de la despesa del sector públic i el 29,6% del PIB, amb una disminució de 2,9 punts percentuals respecte de l'any anterior.
Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.