Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.
Andorra és un país que viu, en gran part, de l’economia. No només de les finances o del pes històric de la banca, sinó d’un teixit econòmic molt més ampli, viu i canviant: el comerç que dona vida als nostres carrers, el turisme que ens defineix internacionalment, els petits negocis que sostenen la quotidianitat i els emprenedors que arrisquen per innovar.