ANA, Agència de Notícies Andorrana
El diari econòmic d'Andorra i del Pirineu
Un expert en ciberseguretat ha descobert la filtració més gran de correus electrònics de la història.
Un expert en ciberseguretat ha descobert la filtració més gran de correus electrònics de la història. (Foto: Arxiu ANA)
Economia

Una bretxa informàtica deixa al descobert 773 milions de comptes de correu

Andorra la Vella.- Un expert en ciberseguretat ha descobert la filtració més gran de correus electrònics de la història. Una bretxa informàtica ha deixat al descobert 773 milions de comptes de correu i de moment se’n desconeix l’autoria perquè no pertanyen a una sola plataforma de correus, com va ser el cas de Yahoo d’ara fa uns mesos. La base de dades, anomenada Col·lecció número 1, s’ha compartit en un fòrum de pirates informàtics. En total són 87 gigues de dades que els pirates informàtics poden fer servir per enviar correu brossa o per accedir a determinats serveis d’Internet. L’expert es diu Troy Hunt i ha obert un cercador perquè entreu la vostra adreça de correu electrònic i comproveu si ha estat piratejada.

La xifra de 773 milions d'adreces de correu i 21 milions de contrasenyes és fruit d'un procés aplicat per Hunt per depurar les dades i eliminar alguns tipus d'elements, com tots aquells que estan repetits. Segons ha comentat Hunt al web de la revista tecnològica Wired, aquest vast arxiu "sembla una col·lecció completament aleatòria de llocs purament per maximitzar el nombre de credencials disponibles per als pirates informàtics. No hi ha patrons obvis, només exposició màxima".

La teoria de Hunt és que aquestes llistes de dades, amb milers d'orígens, estan dissenyades per a ser utilitzades en processos automatitzats com poden ser el correu brossa i l'accés a serveis web.


Editorial

Per

Aquesta setmana, Liberals ha carregat contra un model econòmic que —segons diuen ara— ha convertit Andorra en un aparador de nous rics i de cotxes d’alta gamma circulant amunt i avall. La crítica, legítima, no deixa de sorprendre: durant anys, el seu propi ministre Jordi Gallardo va defensar aquest model a Barcelona, Madrid i allà on fes falta, explicant les bondats fiscals i l’atractiu del país per captar residents d’alt poder adquisitiu.